Sembla que per fi m'he decidit a crear un bloc. No és gran cosa, però em motiva bastant més i el trobo més decent que el fotolog. Manies meves, potser.
Abans de tot, he de reconèixer que encara que fa dies que m'ho plantejava, no ha sigut fins que el meu gran amic Ricard ha aconseguit crear el seu que jo he fet el pas. El motiu és clar; el nano mai ha sigut massa amic de les noves tecnologies, i ara que comença a fer-s'hi amic, he de procurar no quedar-me enrere. No seria el mateix si no em demanés constantment ajuda amb el seu arxienemic, l'ordinador.
L'altre motiu és el següent, molt relacionat amb el títol d'aquest article i el del bloc en general.
Ja ha començat el curs, comencen els mesos de tardor i hivern, amb ells el curs, el fred, la neu, més tard el Nadal, i tot això. Doncs resulta que, al contrari que a molta gent, tot això m'encanta! Em fa posar d'un sentimental desmesurat, m'inspira i em fa posar tendre. La tranquilitat del fred a les muntanyes i boscos nevats, a les ciutats molles per la pluja a principis del vespre on la gent va cap a casa i el sol ja fa una estona que ens ha deixat.
De tot això, i el costipat que fa una setmana i mitja que arrossego (i que fa pinta que pensa quedarse uns dies més), igual que la majoria de la gent, dona lloc al títol d'aquest primer article, com deia.
I el del bloc, això de "Fidels a la utopia", doncs aquesta melancolia que m'acompanya en aquests mesos, junt amb els brots patriòtics que tinc de tant en tant, com ja anireu notant, i uns quants anys ja escoltant els Brams...
Dimarts 30 de setembre del 2008.
23:17h
Queda inaugurat el bloc del Pol. Llarga vida!
